Para darte un servicio más personalizado, Vicens Vives utiliza cookies propias y de terceros.
Si sigues navegando entendemos que aceptas su uso según nuestra política de cookies.X

  • El Segle XIX és el quart volum d'una sèrie que configura un Panorama crític de la literatura catalana que vol ser raonablement complet, rigorós i entenedor, però per sobre de tot útil. En la nostra literatura aquest propòsit no té precedents, tot i que d'alguna manera el projecte és deutor d'iniciatives editorials d'anys endarrere que hi tenen alguns punts de contacte: per exemple, la Guia de literatura catalana contemporània (1973), a cura de Jordi Castellanos, que establia un cànon de 50 obres de literatura del segle XX—fins a la data de redacció de l'obra— i escollia per a cadascuna d'aquestes obres un estudi crític que acabava configurant una panoràmica variada de la crítica catalana del segle passat. L'obra, de tota manera, se cenyia voluntàriament a les set primeres dècades del segle XX i no aspirava a organitzar les seves anàlisis més enllà de les obres seleccionades.

    Però si aquest projecte d'ara no té precedents en la nostra literatura sí que en té en d'altres: s'ha d'esmentar en primer lloc l'útil Historia y crítica de la literatura española (1980-1994) que sota la direcció de Francisco Rico va omplir nou volums, actualitzats amb nou suplements, i que va generar encara una Historia y crítica de la literatura hispanoamericana (1988-1991), coordinada per Cedomil Goic, en tres volums més. Més allunyada d'aquesta idea es mostra la monumental Letteratura italiana que va dirigir Alberto Asor Rosa, la qual aplega les col·laboracions dels millors especialistes en la literatura italiana en una pluralitat d'enfocaments que presenten el fet literari des d'unes perspectives crítiques inèdites.

    Nosaltres hem pogut elaborar aquesta síntesi després d'unes dècades fructíferes pel que fa a l'estudi i la interpretació de la literatura catalana, que han deixat enrere un gran nombre de llacunes i prejudicis. Per això, aquesta col·lecció és la primera que estudia tota la literatura catalana com un continuum històric, abandonant enfocaments tendenciosos que superposaven a l'evolució de la literatura catalana uns esquemes inspirats no tant en la realitat de la literatura catalana sinó en allò que hauria hagut de ser: més deslligada de l'occità als inicis de la nostra poesia, més influïda per Itàlia durant els segles XV i XVI, més independent dels models castellans als segles XVII i XVIII més moderna al segle XIX. Els qui definien què havia d'haver estat la història de la literatura catalana partien d'un complex d'inferioritat del qual ens hauríem de desempallegar, perquè no és científicament correcte projectar els nostres desitjos o les nostres frustracions per manipular els fets del passat. No hem volgut, en tot cas, fer una història de la literatura catalana alternativa, potenciant per sistema la novetat o la singularitat, privilegiant enfocaments que encara no han obtingut el consens dels estudiosos. No: ens interessava sobretot descriure l'estat actual de les recerques pel que fa als temes més rellevants de la nostra història literària, destacar les aportacions recents que han fet avançar la comprensió de les obres literàries que la integren i mostrar quins són els buits que s'han de superar.

    Aquesta visió de conjunt sobre la nostra literatura tenia, doncs, un doble objectiu: oferir un panorama històric actualitzat, complet i clar de la nostra historiografia literària i, alhora, brindar al lector una antologia de la crítica que ha intervingut al llarg de les últimes dècades en la tasca apassionant de reconstruir i interpretar el nostre passat literari. Amb aquesta intenció hem procurat recollir, ordenar i sintetitzar les notícies, ressenyes i investigacions més autoritzades i suggerents que s'han dedicat als autors de la literatura catalana, així com als moviments literaris i a les seves transformacions al llarg de gairebé nou segles. S'ha procurat, d'altra banda, que en els fragments inclosos hi hagués una perceptible diversitat crítica, geogràfica i generacional. Mitjançant aquesta selecció podem veure els aspectes representatius i decisius dels autors i les seves obres, i se'ns mostra la complexitat i el ressò que van tenir —i tenen— des de la seva publicació. Dit d'una altra manera, el que es proposa aquesta obra és oferir al lector un estat de la qüestió pel que fa a la bibliografia existent a hores d'ara sobre les obres, els autors i els períodes del conjunt de la literatura catalana, mostrant allò que ja ha estat objecte d'estudi i allò altre que encara queda pendent. Tot plegat converteix aquesta col·lecció, també, en una guia per aprofundir en l'estudi i la correcta intel·ligència de les obres literàries catalanes de les diverses èpoques.

    Com en els altres volums d'aquest Panorama, s'estudien aquí els problemes historiogràfics que planteja la producció literària del període (el marc estètic i cultural, qüestions de sociologia literària, influències externes, pervivència de la tradició), les etapes en què es pot dividir el període, la vitalitat i diversitat dels gèneres literaris que s'hi conreen, els autors que en formen part... Els criteris de periodització i selecció hi són explicats i discutits, pensant en tots els tipus de públic a què va destinat: l'estudiant, els professors, els investigadors, el lector culte. Perquè és clar que aquests volums faran també una funció de suplència mentre no apareguin nous manuals que ampliïn i superin la visió que avui podem donar de la nostra literatura. De tota manera, volem recordar que això és una guia crítica, no una història de la literatura; i que des d'aquesta perspectiva la nostra obra no té la pretensió de completesa i d'equilibri entre autors a què ha de tendir, en principi, tota història de la literatura.

    Guiats per aquella vocació didàctica, hem ordenat cada volum cronològicament, i per a cada període oferim uns capítols generals que dibuixen i raonen el marc en què les obres s'inscriuen, alternats amb d'altres que estudien amb més detall la producció literària en els diversos gèneres, i amb uns quants que se centren en els autors més rellevants. Els capítols han estat escrits per alguns dels millors especialistes en cada tema, els quals han procurat cenyir-se als criteris editorials de simplicitat, objectivitat i claredat. Per a les diverses introduccions no es demanava, ni des del punt de vista de l'estil ni de l'enfocament temàtic, una història crítica personal o subjectiva, sinó que es recollissin els coneixements actuals sobre cada matèria, atenent a la bibliografia en general i no només a la d'alguna escola o tendència determinada. El lector podrà jutjar fins a quin grau això s'ha aconseguit, i si valia la pena fer alguna excepció a aquesta neutralitat de base. Els problemes pendents, els salts historiogràfics, les diverses interpretacions i els camins oberts a investigacions futures hi havien de constar, és clar, però d'una manera imparcial. Pel que fa als capítols sobre autors, havien d'incloure una síntesi biogràfica, un repàs al conjunt de l'obra i la seva recepció, i —només en casos justificats— una breu referència al final sobre les edicions de la seva obra i eventualment algunes recomanacions sobre les més útils o rigoroses. Per raons pràctiques, encara, la bibliografia final no havia de ser exhaustiva, sinó selecta.

    Naturalment, a l'hora d'aplegar la mostra crítica de cada apartat ens hem basat en els estudis més recents, tot i que en alguns casos —més dels que hauríem volgut— encara s'ha hagut de recórrer a estudis antics. Per a la literatura dels segles XIX i XX, en efecte, a vegades encara s'ha de llegir allò que els contemporanis van escriure sobre determinats autors que no han desvetllat prou l'interès dels estudiosos actuals. No sempre s'ha fet justícia als autèntics protagonistes dels canvis històrics. Sigui com sigui, la bibliografia que inclou cada capítol constitueix el corpus d'estudis més destacats, a judici de cada redactor, en relació amb l'autor o l'aspecte que es tracta al capítol. Dintre de cadascuna, s'incorporen només les edicions que destaquen pel rigor filològic o per l'aportació crítica que fan (estudis introductoris, notes de lectura, fonts, etc.). Les antologies pretenen donar entrada als textos més destacats. Uns textos que per raons editorials han patit, inevitablement, algunes manipulacions (les més destacades, com les supressions o resums, s'indiquen entre claudàtors), atenent a la necessitat de ser prellegits com un tot encara que siguin, per força, fragmentaris. Això ha obligat també a eliminar-ne les notes o a integrar-les en el cos de l'article, a suprimir excursos i falques retòriques, i de vegades a introduir alguns mots d'enllaç per facilitar-ne la lectura. La nostra voluntat és que despertin en els lectors les ganes de llegir-los complets en les seves versions originàries, les úniques autènticament vàlides a l'hora de jutjar les opinions dels seus autors.

    Aquesta voluntat divulgativa no exclou la nostra obligació d'agrair als autors la generositat que han tingut per haver-nos deixat publicar els seus textos. El seu gest ens honora, i creiem que també els honora a ells. Voldríem, però, que tots trobessin en aquesta obra una eina útil, que les observacions que fem sobre les omissions i els buits que encara planen sobre la història de la literatura catalana fossin ben aviat obsoletes i que els nous estudis que vagin apareixent en aquest camp facin necessària aviat una actualització d'aquest Panorama. No haurà estat un treball malaguanyat si hi hem contribuït.

    Albert Rossinch, coordinador de la sèrie

  • El projecte Panorama crític de la literatura catalana té com a objectiu recollir, ordenar i sintetitzar les crítiques, ressenyes i investigacions més autoritzades, audaces i suggerents que s'han dedicat als autors de la literatura catalana, així com als moviments literaris i a les seves transformacions al llarg de més de deu segles.

    La selecció de les crítiques i ressenyes pretén il·lustrar els aspectes representatius i decisius dels autors i les seves obres i mostrar-ne la complexitat i el ressò que van tenir i tenen des de la seva publicació.

    Dit d'una altra manera, aquesta obra es proposa oferir al lector un estat de la qüestió del conjunt de la bibliografia existent a hores d'ara sobre obres, autors i períodes del conjunt de la literatura catalana, mostrant alhora allò que ja ha estat objecte d'estudi com allò altre que encara queda pendent.

    Aquest objectiu primodial té el propòsit de construir una història de la literatura no pas realitzada a partir d'un compendi o d'un sumari de noms, dates i catàlegs, sinó dels textos escrits per historiadors, investigadors, crítics i escriptors capaços d'oferir dels autors i els moviments els aspectes més decisius i reveladors que els manuals de literatura no poden mostrar per la seva reductora objectivitat acadèmica.

    El perfil de I'autor i la seva obra perden la seva rigidesa enciclopèdica per mostrar-nos-el sota punts de vista diversos, complementaris o contradictoris, ja que la diversitat dels crítics i la diversitat d'èpoques des d'on es fa la crítica ens han d'oferir la complexitat i la multitud de lectures, interpretacions i digressions que s'han pogut fer al lIarg de tota la història literària catalana.

    D'altra banda, i sense oblidar aquest primer propòsit, Panorama crític de la literatura catalana és una guia crítica de la literatura catalana. És sabuda la diversitat i les transformacions que ha sofert la crítica en les seves ramificacions teòriques i especulatives i, aquí, el terme crítica és considerat en la seva accepció més estricta, com a reflexió, i inclou tant I'acadèmica i professional, com aquella altra de més subjectiva, més Iliure i més creativa; sense oblidar aquella altra emesa des de paràmetres ideològics, teòrics i filosòfics més estrictes i sistemàtics.

    Cada reflexió crítica comporta una manera d'entendre la literatura i de comprendre el seu valor, la seva voluntat, els seus objectius i els seus efectes. És així com, per exemple, un autor com Josep Pla o Ramon Llull podran ser considerats en les diverses facetes que la seva obra recull o en aquelles que pretenen trobar-hi els crítics que se n'han ocupat. Simultàniament, es pot tenir coneixença de les transformacions que ha anat assolint I'autor i I'obra al lIarg del temps, sota la perspectiva dels crítics més reeixits que han reflexionat i escrit sobre seu.

  • Directors:

  • I. EDAT MITJANA

    Dels inicis a principis del segle XV
    Albert Hauf

  • II. EDAT MITJANA

    Segle d'Or
    Albert Hauf

  • III. EDAT MODERNA

    Albert Rossich

  • IV. SEGLE XIX

    Enric Cassany

  • V. SEGLE XX

    Del modernisme a l'avantguarda
    Enric Bou

  • VI. SEGLE XX

    De la postguerra a l'actualitat
    Enric Bou

  • Albert Rossich
    Coordinador de la sèrie

  • Antoni Marí
    Projecte editorial

  • Paco Anton
    Director literari de l'Editorial Vicens Vives

  • Antònia Tayadella
    Índex alfabètic

  • Panorama crític de la literatura catalana està dividit en sis volums, que corresponen als períodes de la història literària que comprenen el món medieval, el món modern, el segle XIX i el segle XX.

    Cadascuna d'aquestes parts, totes elles encarregades a especialistes de cada període, inclouen una aproximació general al període, al moment o moviments literaris i, finalment, als autors, amb el corresponent apartat bibliogràfic.

  • I. EDAT MITJANA

    Dels inicis a principis del segle XV

    Direcció Albert Hauf

  • II. EDAT MITJANA

    Segle d'Or

    Direcció Albert Hauf

  • III. EDAT MODERNA

    Direcció Albert Rossich

  • IV. SEGLE XIX

    Direcció Enric Cassany

  • V. SEGLE XX

    Del modernisme a l'avantguarda

    Direcció Enric Bou

  • VI. SEGLE XX

    De la postguerra a l'actualitat

    Direcció Enric Bou

  • Vicens Vives
  • I. EDAT MITJANA

    Dels inicis a principis del segle XV

    Direcció ALBERT HAUF

    Introducció. Albert Hauf

    La lírica trobadoresca: els trobadors catalans: Isabel de Riquer

    Ramon Llull: Josep Enric Rubio

    La historiografia: Josep Antoni Aguilar

    Eiximenis: Albert Hauf

    Vicent Ferrer: Josep A. Ysern

    Bernat Metge i el prehumanisme català: Júlia Butinyà

    Anselm Turmeda: Albert Hauf

    Els precedents d’Ausiàs March: Sara Vicent

  • Vicens Vives
  • II. EDAT MITJANA

    Segle d'Or

    Direcció ALBERT HAUF

    Ausiàs March: Robert Archer

    La narrativa en vers: Annamaria Annicchiarico

    Curial e Güelfa: Antoni Ferrando

    Jacob Xalabí i Tirant lo Blanc: Albert Hauf

    Jaume Roig: Annamaria Annichiarico

    Isabel de Villena: Albert Hauf

    Joan Roís de Corella. Tomàs Martínez

    Els successors d’Ausiàs March: Sara Vicent

  • Vicens Vives
  • III. EDAT MODERNA

    Direcció ALBERT ROSSICH

    Introducció. La literatura catalana de l’edat moderna i la historiografia tradicional: Albert Rossich

    L’època del Renaixement: Albert Rossich i Pep Valsalobre

    La poesia catalana del segle XVI, entre la tradició i la modernitat: Pep Valsalobre

    Pere Serafí: August Bover

    El teatre i la prosa del segle XVI: Pep Solervicens

    L’època del barroc: Vicent Escartí

    Poesia, teatre, prosa: Laia Miralles

    Vicent Garcia: Albert Rossich

    Francesc Fontanella: Albert Rossich

    L’època del rococó i l’il·luminisme: Albert Rossich

    Poesia i prosa del segle XVIII: Mireia Campabadal

    El teatre del segle XVIII: Biel Sansano

    Joan Ramis: Fina Salord

  • Vicens Vives
  • IV. SEGLE XIX

    Direcció ENRIC CASSANY

    Presentació: Enric Cassany

    L’època del romanticisme: Josep Maria Domingo

    Els anys del realisme i del naturalisme: Xavier Vall

    La poesia: Joaquim Molas

    Jacint Verdaguer: Ramon Pinyol i Ricard Torrents

    El teatre: Carme Morell

    Àngel Guimerà: Xavier Vall

    La narrativa: Enric Cassany

    Narcís Oller: Rosa Cabré

  • Vicens Vives
  • V. SEGLE XX

    Del Modernisme a l'avantguarda

    Direcció ENRIC BOU

    El debat sobre la modernització: Modernisme, Noucentisme, avantguardes: Enric Bou

    Modernisme: Margarida Casacuberta

    Gèneres: Margarida Casacuberta

    Escola Mallorquina: Margarida Casacuberta

    Joan Maragall: Lluís Quintana

    Santiago Rusiñol: Margarida Casacuberta

    Víctor Català: Margarida Casacuberta

    Joaquim Ruyra: Margarida Casacuberta

    Noucentisme: Vinyet Panyella i Lluís Quintana

    Josep Carner: Jaume Subirana

    Eugeni d’Ors: Lluís Quintana i Josep Murgades

    Nous valors: canvi estètic en els anys 20 i 30: Xavier Pla

    Gèneres: Xavier Pla

    Joan Salvat-Papasseit: Xavier Pla

    J. V. Foix: Jordi Malé

    Josep Pla: Xavier Pla

    Carles Riba: Jordi Malé

    Josep M. de Sagarra: Xavier Pla

  • Vicens Vives
  • VI. SEGLE XX

    De la postguerra a l'actualitat

    Direcció ENRIC BOU

    Els nous termes del debat modernitzador: Enric Bou

    La literatura durant la Guerra Civil i l’exili: Teresa Férriz

    Temps de resistència: Enric Bou

    Gèneres: Enric Bou

    Salvador Espriu: Víctor Martínez

    Pere Quart (Joan Oliver): Jordi Malé

    Mercè Rodoreda: Carles Cortés

    Llorenç Villalonga: Enric Bou

    Joan Vinyoli: Ferran Carbó

    Pere Calders: Carles Cortés

    Joan Brossa: Glòria Bordons

    Gabriel Ferrater: Lluís Quintana

    Joan Fuster: Ferran Carbó

    Vicent Andrés Estellés: Ferran Carbó

    Blai Bonet: Margalida Pons

    Realisme i revulsió cosmopolita: Enric Bou i Sharon Feldman

    Baltasar Porcel, Pere Gimferrer, Josep Maria Benet i Jornet: Enric Bou i Sharon Feldman

    Darrer comunicat 1982-2006: Oriol Izquierdo

  • Panorama crític de la literatura catalana: Edat mitjana

  • Sonograma magazine. Suplement d'art i pensament. 29/10/2012

  • Visita la Web

  • Crítics criticats

  • Avui - Supl. Cultura. 28/03/2009

  • Ver recorte de prensa

  • Vicens Vives publica un panorama crític de la literatura catalana en sis volums

  • El Punt, 23/03/2009

  • Ver recorte de prensa

  • Albert Rossich coordina l'edició del Panorama Crític de la Literatura Catalana, en sis volums

  • El Punt Girona, 22/03/2009

  • Ver recorte de prensa

  • Vicens Vives compila lo mejor de la crítica catalana

  • La Vanguardia, 20/03/2009

  • Ver recorte de prensa

  • Vicens Vives presenta el Panorama crítico de la literatura catalana

  • ABC, 20/03/2009

  • Ver recorte de prensa

  • Arrenca la primera història crítica de les lletres catalanes

  • El Periódico de Catalunya, 20/03/2009

  • Ver recorte de prensa

  • Vicens Vives publica un panorama crítico de la literatura catalana desde la Edad Media

  • Europa Press, 20/03/2009

  • Ver recorte de prensa

""